Bolívia

Durant els darrers anys, la XCS ha continuat la execució dels projectes a Bolívia. Els projectes que s’han recolzat han estat :

1- Suport a la participació de les organitzacions socials d’Equador i Bolívia en l’elaboració de polítiques a favor de la sobirania alimentària durant els seus processos post-constituents

Socis locals: FOBOMADE i Fundación Terranueva

Finançadors: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)

El monopoli neoliberal que caracteritzava la gairebé totalitat de les polítiques econòmiques llatinoamericanes a la dècada dels ’90 s’està trencant. Països com Veneçuela, Equador o Bolívia han viscut canvis governamentals que, amb les seves contradiccions i limitacions, semblen voler apostar per nous models econòmics de caràcter proteccionista i més socials. L’àmbit agrari és un dels sectors més destacats en aquest canvi de paradigma. El concepte de “Sobirania Alimentària”, que fins llavors només era una proposta de la societat civil, apareix i es defineix com el model agrari a seguir en les noves constitucions que s’han promulgat en alguns d’aquests països.

En aquest context, el projecte vol generar insums per a les organitzacions i moviments socials indígenes i camperols que els permetin millorar la seva eficàcia a l’hora de proposar canvis legislatius en el període post-constituent iniciat a l’Equador i Bolívia, com la realització de diagnòstics sobre temes concrets o facilitant la discussió entre organitzacions i moviments socials de tots dos països.

El projecte, iniciat el 2009, s’allargarà fins el 2013 amb el suport de l’ACCD.

2- Formació d’educadores comunitàries per a la promoció de la Sobirania Alimentària a Bolívia –3er any

Socis locals: CESA i CNMCIOB Bartolina Sisa

En consorci amb: Picu Rabicu

Finançadors: Agència Asturiana de Cooperació al Desenvolupament (AACD)

Es va iniciar la tercera fase d’aquest projecte, iniciat en 2009 i executat en consorci amb l’ONG asturiana Picu Rabicu, que busca enfortir les competències de dones indígenes camperoles per a la promoció de la Sobirania Alimentària a la selva nord boliviana. També es busca que desenvolupin destreses de tipus educatiu per enfortir les xarxes de construcció de coneixement i de formació familiar i comunal.

La seva formació haurà de generar un impacte a nivell de les seves organitzacions locals, possibilitant l’estructuració de quadres de relleu en els lideratges de la CNMCIOB Bartolina Sisa, organització de dones especialment rellevant en el procés de canvi que viu Bolívia.

3- Contribució a la Sobirania Alimentària en comunitats indígenes de *Pocoata (*Potosí-Bolívia)

Soci local: *IPTK

En consoci amb: Sodepaz

Finançador: Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID)

Durant el 2011 va continuar aquest projecte, iniciat en el 2010, i que busca millorar la capacitat productiva i comercializadora de la població camperola del Municipi andí de Pocoata (Potosí). El projecte, concretament, busca afavorir la diversificació productiva de la població local, la consolidació d’organitzacions econòmiques camperoles i l’aplicació de tecnologies adequades per millorar la transformació i comercialització de productes agrícoles i artesanals, entre altres aspectes. El projecte beneficia més de 200 famílies.

4- Dones empoderades del Valle Alto participen en el desenvolupament econòmic i social impulsant una redistribució justa (Departament de Cochabamba, Bolívia)

Soci local: Aynisullu

En consoci amb: Didesur

Finançador: Junta de Comunitats de Castella-la Manxa i Ajuntament de Cabanillas

El 2011 va acabar el projecte que, amb l’organització local Aynisuyu i l’ONG castellà-manxega Didesur, es realitzava en 12 municipis del Valle Alto de Cochabamba, i que va buscar contribuir a l’enfortiment i desenvolupament de les capacitats institucionals de la Coordinadora de Mujeres del Valle Alto (COMUVA), a través d’accions dirigides a la millora de la gestió organizativa i del seu sistema de magatzenament, transformació i comercialització de productes agroecològics. Les beneficiàries directes del projecte van ser unes 450 dones caps de famílies afiliades de la COMUVA.