Impuls a la justícia de gènere i drets de les dones indígenes de Cotacachi, amb enfocament de pluralisme jurídic, exigibilitat de drets i prevenció
Ubicació: Cantón Cotacachi (Imbabura, Equador)
Pressupost total: 67.781,51 €
Finançador: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Convocatòria 2023.
Durada: 13 mesos
Socis locals: Comité Central de Mujeres de la UNORCAC (CCMU)
Sectors d'actuació
Drets de les dones
Enfortiment institucional
Governança democràtica
L’Equador ha avançat en la protecció dels drets de les dones, les nenes i les persones LGBTIQ+, destacant-se a través de la seva Constitució de 2008, que garanteix la igualtat, la no discriminació i una vida lliure de violència. S’han desenvolupat diverses lleis clau:
-
Llei per a Prevenir i Erradicar la Violència contra les Dones (2017): estableix un sistema nacional de prevenció i atenció integral.
-
Llei d’Agro-biodiversitat (2017): promou l’equitat de gènere en l’accés i gestió de llavors i polítiques agrícoles.
-
Llei d’Economia Popular i Solidària (2011): reconeix l’economia de les cures, habitualment a càrrec de dones.
-
Llei de Participació Ciutadana (2015): introdueix la paritat de gènere i impulsa mecanismes de participació i control social.
Tot i això, les xifres de violència de gènere són alarmants: el 65% de dones ha patit violència al llarg de la seva vida (psicològica, física, sexual o patrimonial). El 2022 es van registrar 332 morts violentes de dones, incloent-hi 134 feminicidis i 9 transfemicidis, amb una intensificació de la violència a causa de la crisi de seguretat. Les dones indígenes i afrodescendents pateixen nivells més alts de violència.
A Cotacachi, la situació és especialment greu: 6 de cada 10 dones pateixen violència i la província d’Imbabura es troba entre les més afectades. A nivell comunitari, la justícia indígena i les normatives locals no garanteixen adequadament els drets de les dones. A més, entre 2019 i 2023 es va observar un retrocés institucional en matèria de drets i participació social per decisions municipals regressives.
Amb el nou govern local (2023-2027), es preveu un gir positiu amb el restabliment del Sistema Cantonal de Participació i Control Social i un compromís explícit per recuperar els drets i la participació de les dones i col·lectius vulnerables.
Contribuir a reduir la bretxa de desigualtat que viuen les dones camperoles, a la regió Nord de l’Equador
La justícia indígena a l’Equador, tot i ser una conquesta històrica dels pobles i nacionalitats, no respon adequadament als casos de violència contra dones i nenes, i pot arribar a encobrir actes greus com el feminicidi amb càstigs simbòlics. Davant d’això, el Comitè Central de Dones de la UNORCAC (CCMU) impulsa una reforma de la normativa comunitària per garantir els drets de les dones indígenes, especialment a Cotacachi.
El projecte de 13 mesos planteja tres eixos:
Debat i reforma normativa: S’organitzaran reunions, tallers i taules de treball amb dirigents comunitaris, organitzacions nacionals i expertes jurídiques per revisar i reformar el Reglament de Convivència Comunitària (“Sumak Kawsaypa Katikamachik”) amb enfocament de gènere i pluralisme jurídic. També s’inclou un viatge d’intercanvi per aprendre d’altres experiències dins l’Equador.
Campanya de comunicació: Un cop acordat el nou reglament, es realitzarà un esdeveniment públic de llançament, una campanya radial en kichwa, vídeos, teatre i materials digitals (infografies, vídeos curts) per informar i sensibilitzar la població sobre els canvis i el dret de les dones a viure sense violència.
Incidència política i exigibilitat de drets: Es treballarà en ordenances locals per prevenir la violència i protegir els drets humans, i es fomentarà la participació de lideresses en espais de decisió per garantir que les reformes es converteixin en polítiques públiques efectives.
En resum, el projecte busca reformar la justícia indígena des d’una mirada feminista i intercultural, enfortint la protecció de drets de les dones Kichwa de Cotacachi:
1) Millorar l’abast del reglament de bona convivència comunitària “Sumak Kawsaypa Katikamachik” en casos de vulneració de drets de les dones i nenes en les comunitats andines de Cotacachi, amb la participació activa de dones, organitzacions, col·lectius feministes, institucions i dirigents locals i nacionals del moviment indígena.
2) Socialitzar en forma bilingüe el reglament reformat amb EGBDH en les comunitats andines, organitzacions, col·lectius de dones i governs locals del cantó Cotacachi, per a posar en pràctica l’exercici d’una vida lliure de violència.
En total, el projecte pretén assolir 454 beneficiaris/es directes: 405 titulars de drets (323 dones i 82 homes), 16 titulars d’obligacions i 33 titulars de responsabilitat (Tres organitzacions conformades en xarxes que representen a 45 comunitats indígenes, 21 organitzacions socials de zona urbana, andina, subtropical i costanera de Cotacachi i 12 ens del sector públic).