Lluita per la justícia de gènere a Cotacachi (Equador), amb perspectiva interseccional i de justícia climàtica

L’Equador presenta un marc legal favorable a la igualtat de gènere, amb avenços com la Llei de Paritat del 2020 i una presència femenina del 43% al Parlament el 2023. No obstant això, persisteixen greus desigualtats, reflectides en l’Índex de Desigualtat de Gènere del PNUD i en les dificultats d’accés a drets econòmics, laborals i socials per part de les dones, especialment les indígenes i afrodescendents.

El país viu una crisi democràtica i de seguretat des del 2021, amb alts nivells de corrupció i un increment de la delinqüència i el narcotràfic, fet que ha afectat també l’economia. Malgrat una major inversió social, continuen reptes com la pobresa extrema, la desnutrició infantil i la violència de gènere.

A Cotacachi, un cantó amb gran presència indígena i alts índexs de violència contra les dones, s’han registrat centenars de denúncies per agressions físiques, psicològiques i sexuals. Factors com la geografia, l’accés limitat a la justícia, les barreres culturals i econòmiques agreugen aquesta situació. Tot i l’activisme de les organitzacions de dones i els avenços en participació comunitària, persisteixen obstacles estructurals i culturals.

Els col·lectius feministes locals treballen per recuperar ordenances derogades i adaptar les seves estratègies a noves formes de comunicació digital, davant del creixement del populisme i l’extremisme. També qüestionen la ineficiència de la justícia indígena per garantir els drets de les dones, sobretot a l’hora de restituir drets a dones violentades. Inclús la normativa local  coneguda com a Reglament per a la bona convivència comunitària “Sumak Kawsaypa Katikamachik”, malgrat el seu caràcter pioner, no garanteix els drets de les dones en les comunitats Kichwa.

Finalment, malgrat lleis que promouen l’equitat en l’agricultura i l’economia solidària, les dones indígenes continuen marginades en la defensa dels seus territoris i models econòmics propis, tot i ser pilar fonamental de la producció agrícola. La declaració de la Chakra-Andina de Cotacachi com a SIPAM per la FAO el 2023 reconeix aquest paper històric, però també la discriminació que pateixen.

Contribuir a la defensa de la justícia de gènere i els drets de les dones a la regió Nord de l’Equador.

Aquesta proposta neix de l’aliança organitzativa entre l’Assemblea d’Unitat Cantonal de Cotacachi (AUCC), que té incidència a nivell cantonal, i el Comité Central de Dones de la UNORCAC – Unió d’Organitzacions Pageses Indígenes de Cotacachi, que agrupa 31 grups comunitaris de dones en 45 comunitats de la zona andina de Cotacachi (província d’Imbabura). 

Els cantons són les divisions administratives de segon nivell, la República de l’Equador està dividida en 24 províncies, que al seu torn estan dividides en 221 cantons. La proposta pretén promoure l’apoderament dels col·lectius feministes, la societat civil, les dones racialitzades i el govern local de Cotacachi, amb perspectiva interseccional i de justícia climàtica, per a l’equitat de gènere.

1) Sensibilitzar la societat civil en matèria de justícia de gènere i climàtica, tant a escala local com a global.

2) Reforçar les iniciatives de les organitzacions socials, comunitats Kichwa i governs locals orientades a la justícia de gènere.

3) Desenvolupar mecanismes per a l’abordatge de les violències masclistes, amb protagonisme de les 4 Coordinadores rurals i urbana de Dones.

4) Acompanyar i empoderar les organitzacions de dones defensores del territori en el model cantonal de producció sostenible, amb enfocament de Chakra andina-SIPAM

2868 Titulars de drets, 491 Titulars de responsabilitats i 47 Titulars d’obligacions. En total 3406 persones amb diverses variables interseccionals (67,64 % dones, 48,8 % d’origen Kichwa, 5,8 % afrodescendent, 45,1 % mestís, 0,3 % blanc) i una diversitat de col·lectius i organitzacions, així com autoritats locals.