Desplegant el Pla Nacional contra les violències de gènere a Dakar (Senegal)
Ubicació: Regió de Dakar, Senegal
Pressupost total: 254.007,37 €
Finançador Ajuntament de Barcelona (Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional)
Durada: 24 mesos
Socis locals: Réseau Siggil Jigéen (RSJ)
Entitat agrupada: La Xixa Teatre
Sectors d'actuació
Enfortiment institucional
Lluita contra les violències de gènere
Drets de les dones
El projecte es desenvoluparà en l’àmbit geogràfic establert en la convocatòria, Àfrica Subsahariana, al Senegal. I específicament a la regió de Dakar, al departament de Dakar, i a la ciutat de Dakar.
El Senegal està situat a l’Àfrica occidental i limita amb l’oceà Atlàntic a l’oest, amb Mauritània al nord, amb Mali a l’est i amb Guinea-Conakry i Guinea-Bissau al sud. La seva capital és Dakar i compta, des de la nova reorganització administrativa del 2008, amb 14 regions. Tot i trobar-se en el grup de països amb un desenvolupament humà baix, no és dels països que més ajuda internacional reben. De fet, tan sols cinc donants contribueixen al voltant del 60% de l’ajuda que rep Senegal: el Banc Mundial, França, la UE, Espanya i EUA.
Segons el cens de 2023 de l’ANSD7, la població és de 18.126.390 habitants, dels quals el 49,4% (8.947.495) són dones. La mitjana d’edat és de 19 anys i l’esperança de vida al néixer de 69,2 anys. La superfície del país es de 196.712 km2 i la densitat de població de 92 hab/km2. La major part de la població es concentra en l’eix Dakar-Thiès-Diourbel (46,8%). L’índex de fecunditat és del 4,84 i l’edat mitjana de procreació de 29,8 anys.
El país es caracteritza per la seva diversitat ètnica, lingüística i religiosa, sent els principals grups els wòlof (40%), els fulbé o peul (38%), els serer (15%), els joola o diolà (4%) i malinké o manding (3%), entre d’altres (ANSD). Des del punt de vista religiós, la llibertat de culte al Senegal permet a tots els ciutadans/es practicar les seves creences; la religió majoritària és l’islam sufí (practicada per més del 90% de la població), seguida del cristianisme i la religió tradicional. La forta influència de l’islam, com integrador social, es manifesta en la vida quotidiana en particular, en molts dels seus aspectes socials, culturals, econòmics, així com en la política. Les quatre principals confraries són la Qadiriyya, la Tijâniyya, la Muridiyya i la Layenne.
Senegal ha ratificat les principals convencions internacionals relatives a la protecció dels drets de les dones/nenes: la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona de l’ONU – CEDAW (1985), el Protocol addicional a la Carta Africana dels Drets de l’Home i dels Pobles relatiu als Drets de la Dona (2003), o la Convenció relativa als drets de la infància (1989).
La Constitució de 2001 rebutja la injustícia, les desigualtats i les discriminacions envers les dones, prohibeix el matrimoni forçat, la pedofília, les violències conjugals, la MGF, l’assetjament sexual, defineix la violació, etc. Tot i així, existeix una important discriminació per part de certa legislació com el Codi de la família, el Codi penal, el Codi de la nacionalitat, el Codi de la seguretat social, i el Codi del treball.
Les violències sexuals representen un 58% del total de les violències registrades (en molts casos succeïdes a l’entorn familiar o proper a la víctima). Pel que fa la MGF, el 24% de les dones d’entre 15-49 anys ha patit la pràctica, tot i que les xifres van disminuint any rere any. Aquesta pràctica està molt relacionada amb l’origen ètnic: mandinga (74,7%), soninké (el 63,3%), joola (58,6%), fulbé (49,3%). Els matrimonis forçats són una altra forma de violència relacionada amb pràctiques culturals/religioses, on els compromisos es s’estableixen a edats molt primerenques (14-17 anys), segons l’ètnia i el context, tot i que l’edat mínima legal és als 16 així com pràctiques com el levirat i sororat.. La victimització de les dones/nenes és un fet estructural tot i les lleis de protecció.
Fomentar la justícia de gènere a la regió de Dakar, Senegal. Reforçar els governs locals i la societat civil de Cambérène, Grand Yoff i Grand Dakar (ciutat de Dakar) en el desplegament del Pla Nacional d’erradicació contra les violències de gènere i la promoció dels drets humans.
El projecte reforçarà els governs locals i la societat civil de Cambérène, Grand Yoff i Grand Dakar (ciutat de Dakar) en el desplegament del Pla Nacional d’erradicació contra les violències de gènere i la promoció dels DDHH, tot seguint 4 eixos: (1) assegurar la participació efectiva de tots els actors del projecte (de Dakar i Barcelona), (2) reforçar els mecanismes de prevenció de les violències de gènere i l’harmonització dels textos legislatius amb els instruments jurídics internacionals, (3) augmentar les capacitats de la societat civil i dels electes sobre l’erradicació de les violències, i (4) establir un pla de comunicació pel canvi de comportaments en matèria de violències de gènere als 3 municipis i a la ciutat de Barcelona.
Els actors son 203 T obligacions, 44 T responsabilitats i 150 T drets: en total, 400 persones (206 dones i 194 homes) de diferents variables interseccionals. Tots ells han participat en el disseny i formulació de l’acció i han expressat el seu compromís a fer-ho durant l’execució, seguiment i avaluació.
L’actuació quedarà alineada amb els principals documents estratègics del país: Pla d’Acció Nacional de Lluita per l’Erradicació de les violències de gènere i la promoció dels DDHH (2017-2021, encara vigent), l’Estratègia Nacional per a l’Equitat i Igualtat de Gènere, el Pla Senegal Emergent, El Pla Senegal 2050 , la CEDAW, la Llei de Paritat, l’Acte 3 de la Descentralització i els Plans de Desenvolupament Comunal dels 3 municipis.
La contrapart serà el RSJ, la qual ha participat activament en la identificació i la formulació del projecte, i serà la responsable de l’execució i el seguiment i avaluació juntament amb la XCS i La Xixa.
El col·lectiu meta directe de la intervenció integra un total de 150 persones, de les quals 87 són dones i 63 homes d’entre 21 i 75 anys, diversitat ètnica (wòlof, diola, mandinga, fula, sereer, etc.), de diferent classe, política, religiosa (musulmans, catòlics i de religió tradicional), discapacitat, etc.