Millora de l'apoderament de les dones i la lluita contra les violències masclistes a la regió de Ziguinchor, Senegal
Ubicació: Regió de Ziguinchor, Casamance, Senegal
Pressupost total: 457.673,46 €
Finançador: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
Durada: 18 mesos
Soci local: USOFORAL
Entitat agrupada: La Xixa Teatre
Sectors d'actuació
Drets de les dones
Lluita contra les violències de gènere
El Senegal té un Índex de Desenvolupament Humà del 0,512 -posició 168-, i un índex de desigualtat de gènere del 0,523 -posició 125- (PNUD, 2020). Pel que fa la situació dels DDHH, malgrat haver-se guanyat una fama de país estable i amb un fort teixit de societat civil, també projecta algunes ombres, com el conflicte de la Casamance, des de 1982.
La regió de Ziguinchor es troba situada a l’extrem sud del país i està limitada al nord per Gàmbia, al sud per Guinea-Bissau, a l’est per la regió de Sédhiou i a l’oest per l’oceà Atlàntic. És, per tant, una regió fronterera. Pertany a la regió natural anomenada Baixa Casamance i està situada a 12°33’ de latitud nord i 16°16’ de longitud oest. La regió fou creada el juliol del 1984 per la Llei 84-22 modificant la Llei 72-02 relativa a l’organització de l’Administració Territorial Local senegalesa.
Cobreix una superfície de 7.340 km², és a dir el 3,73% del territori nacional, amb una població estimada d’uns 713.440 habitants (el 5,7% del la població nacional), caracteritzada per la seva joventut (50% menor de 17 anys). Els efectius de població masculina i femenina són pràcticament iguals (99,4 homes per cada 100 dones), però homes i dones no tenen les mateixes oportunitats pel què fa a l’accés a molts recursos com l’educació, la salut materna infantil, les feines remunerades i les instàncies de decisió. La densitat de població és de 97,21 habitants/km² i la taxa d’urbanització és alta (47,15% -la nacional és del 42%-) degut, entre d’altres raons, a la inseguretat creada pels enfrontaments entre l’exèrcit i els combatents del Moviment de Forces Democràtiques de la Casamance (MFDC) des de 1982.
La regió es divideix en tres departaments (Ziguinchor, Bignona i Oussouye). El clima és de tipus sub-guineà amb elevades precipitacions entre el mes de juny i octubre i un període sec de novembre a maig que crea un paisatge de boscos i manglars. La xarxa hidrogràfica és força densa. Compta amb el riu Casamance com a principal curs amb 350 km de llargada.
La regió de Ziguinchor és una veritable cruïlla d’ètnies i pobles que hi conviuen com ara els diola (57,8%), els manding (11,10%), els fulbé (10,5%), els wolof (3,9%), els manjack (3,5%), els balant (2,9%), els serer (2,70%), els mancagne (2,4%), etc. La diversitat i la convivència de diferents comunitats és una característica típica dels pobles de l’Àfrica de l’oest on els moviments de població, les migracions transfrontereres i les tradicions estatals han estat de gran importància des de fa segles. Antigament, les fronteres dels estats d’aquesta regió africana no eren rígides i els moviments de població eren un element important per a la legitimització de l’autoritat i per evitar poders massa rígids. Les dones han jugat un rol molt important en els processos històrics d’aquesta regió.
Pel què fa a les creences religioses, la religió majoritària es l’Islam (78%), el Cristianisme el 18% i l’animisme un 32,7%, tot i que aquestes dades cal “agafar-les amb pinces” perquè és difícil establir els límits de cada una d’elles.
Tot i les potencialitats econòmiques, la regió de Ziguinchor ocupa una posició endarrerida respecte la resta de regions a causa del conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre els anys 1982 i 2000 i les inseguretats encara persistents.
Les dones juguen un important paper dins de la mal anomenada economia informal que es troba entre la tradició perduda i la modernitat inaccessible, ja que la majoria de transaccions que no són registrades, i que són tant o més importants que les formals, són realitzades per elles (petit comerç, horticultura, ramaderia, transformació de productes, etc.). Aquesta economia els permet accedir a ingressos a partir de petites inversions (ja que no disposen de grans capitals i l’accés al crèdit o als baixos interessos no és fàcil) i, al mateix temps, és un espai en el qual tenen més llibertat per prendre decisions perquè no està tan reglamentat.
Ziguinchor és una regió fortament escolaritzada i ocupava, el 2008, la primera plaça a nivell nacional amb una Taxa Bruta d’Escolarització de més del 100,7% (94,2% entre les noies). Cal dir, que des del 2000 compta amb una Universitat pública.
Pel què que fa a les instàncies de decisió, les dones, estan encara feblement representades a les instàncies de decisió, tant a nivell polític com a nivell administratiu.
Les dones pateixen les conseqüències de la mirada androcèntrica de la societat i tot i que existeix un teixit associatiu femení força organitzat.
Són molts els obstacles institucionals, jurídics, socials, econòmics, etc. als quals s’enfronten les dones i noies de la regió de Ziguinchor que no permeten garantir que estiguin emparades per marcs integrals que protegeixin eficaçment els seus drets, tot i els nombrosos documents oficials i lleis que reforcen les capacitats de les institucions públiques i de les col·lectivitats locals per tal d’integrar l’EGiBDH en les polítiques públiques, la millora del dispositiu jurídic de protecció de les dones i nenes, així com el reforç del lideratge de les dones i de les seves capacitats, entre els quals destaquen el Pla Senegal Emergent, amb horitzó al 2035, l’Estratègia Nacional per a l’Equitat i Igualtat de Gènere (2016-2026), i el Pla d’Acció Nacional per a l’Erradicació de la Violència de Gènere i la promoció dels Drets de l’Home (2017-2021). Cal assenyalar que la situació dels drets de les dones i les violències masclistes s’ha vist agreujada amb l’actual pandèmia de la Covid-19.
Millorar l’apoderament de les dones i la lluita contra les violències masclistes a 9 localitats dels departaments de Bignona i de Ziguinchor (Enampore, Niassia, Boutapa Camaracounda, Adéane, Ziguinchor, Djinaki, Djibidione, Niamone i Coubalane), situats a la regió de Ziguinchor, al Senegal.
Aquest projecte, d’una durada de 18 mesos (de març de 2021 a setembre de 2022), executat per la XCS en agrupació amb La Xixa Teatre.
A llarg termini, aquesta intervenció contribuirà a assolir l’ODS5 sobre igualtat de gènere i apoderament de la dona al Senegal i, concretament, a la meta 5.2 d’eliminació de totes les formes de violència contra totes les dones i les nenes del país i a la 5.5 de vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública.
Es tracta de donar continuïtat al treball realitzat per la XCS i La Xixa a la regió i al país treballant per a la promoció dels drets de les dones, entenent que gran part de la violència masclista prové de la vulnerabilitat econòmica, social, cultural i política de les dones i, per això, es treballarà al voltant de 4 eixos estratègics: (1) la participació activa de tots els actors/actrius del projecte, (2) la contribució a la prevenció, la detecció i l’erradicació de totes les formes de la violència masclista, (3) el reforç de l’apoderament polític i la capacitat de incidència de les dones de la regió de Ziguinchor, tant a escala local com global, i (4) la contribució a la transformació de les estructures i creences que perpetuen desigualtats entre homes i dones.
La contrapart del projecte és USOFORAL, una organització amb un important discurs feminista i llarga experiència acompanyant a les organitzacions de dones a nivell de la regió de Ziguinchor, la qual han participat activament tant en la identificació com en la formulació del projecte.
La Universitat de Lleida, a través del GESA (Grup d’Estudis de les Societats Africanes), serà l’entitat subcontractada per a la realització d’una recerca sobre les relacions de gènere a Ziguinchor, les formes de violència a dones i a nenes/noies, així com els diferents mecanismes de prevenció i protecció, tant administratius com tradicionals.
El col·lectiu protagonista de l’acció el constitueixen 220 titulars d’obligacions, 147 titulars de responsabilitats i 900 titulars de drets: en total, 1.267 persones, de les quals 605 són homes i 662 són dones.