Impulsant l'exercici de la justícia indígena amb perspectiva de gènere, en comunitats Kichwa de Cotacachi (Equador)

A l’Equador, la justícia indígena és un sistema legal reconegut a la Constitució de 2008 (article 171), on les autoritats indígenes (principalment autoritats tradicionals, com els presidents de comunitat o els ancians savis), basant-se en les seves tradicions i dret consuetudinari, resolen conflictes dins del seu àmbit territorial, podent exercir funcions jurisdiccionals en aquest. La justícia  indígena cerca l’harmonia social i la reparació del mal, a diferència de la justícia ordinària, que s’enfoca al càstig. La justícia indígena és un component del pluralisme jurídic equatorià, que permet l’existència de sistemes legals diferents. Les sancions solen incloure la recomposició, compensació i remediació del dany causat, no només el càstig. Tot i això, els drets de les dones ocupen una part poc desenvolupada de la jurisprudència, mostrant grans deficiències en la restitució efectiva de drets o l’atenció a víctimes de violència de gènere.

Al territori andí de Cotacachi, conformat per 45 comunitats indígenes, la justícia comunitària és una pràctica viva del dret propi, basada en la cosmovisió andina, el diàleg, la reparació i la recerca de l’equilibri comunitari. Tot i això, aquest sistema enfronta serioses limitacions: els governs comunitaris (o cabildos), encarregats de la seva aplicació, manquen de formació jurídica i antropològica adequada, desconeixen protocols i no compten amb espais idonis per receptar ni donar seguiment als casos. Aquesta situació s’agreuja davant de l’increment de la violència intracomunitària, especialment envers dones, i per la manca de mecanismes de reparació, registre i memòria històrica.

Des de fa dos anys, la UNORCAC i el Comitè de Dones han impulsat un procés d’enfortiment del sistema de justícia indígena amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat i de l’Agència Catalana de cooperació al desenvolupament (ACCD), enfocant-se a la construcció d’una guia de convivència que incorpori millores per a la restitució de drets de les dones i la perspectiva de gènere en el marc de l’aplicació de la justícia indígena; es va donar mitjançant la formació de promotors/es comunitaris, l’elaboració col·lectiva d’una guia de justícia i el rescat del coneixement ancestral (Reglament Comunitari Sumak Kawsaypa Katikamachik). Aquesta proposta representa la continuïtat d’aquest procés, avançant cap a la seva aplicació concreta al territori, mitjançant una fase operativa a les comunes i comunitats andines.

Contribuir al compliment i la realització dels Drets Humans entre els Pobles i Nacionalitats de la regió nord de l’Equador (Prioritat 1. del Pla Director de Cooperació, Pau i Drets Humans, orientada als titulars de drets)

Aquest projecte té com a objectiu impulsar l’exercici de la justícia indígena amb perspectiva de gènere, en comunitats Kichwa del territori de la Unió d’Organitzacions Camperoles i Indígenes de Cotacachi (UNORCAC), contribuint al compliment i la realització dels Drets Humans entre els Pobles i Nacionalitats de la regió nord de l’Equador, en el marc de la Prioritat 1. del Pla Director de Cooperació, Pau i Drets Humans, orientada als titulars de drets. 

Es busca enfrontar problemàtiques estructurals com el desconeixement de normes i protocols per part dels governs comunitaris (cabildos) a l’hora d’aplicar de manera adequada els principis de la justícia indígena, l’absència d’espais comunitaris per a recepció i seguiment de casos, els buits en els processos de reparació, l’increment de la violència intracomunitària —especialment cap a dones— i la manca d’un registre sistemàtic que reconegui la memòria històrica de la justícia indígena.

Com a part de la proposta, s’enfortirà amb formació especialitzada i assistència tècnica la xarxa de promotors/es en drets comunitaris amb perspectiva de gènere, vinculant especialment a dones i joves prèviament formats a escoles de justícia (amb el suport del projecte “Lluita per la justícia de gènere a Cotacachi, amb perspectiva interseccional i de justícia climàtica” finançat per XCS i ACCD), els qui exerciran el rol de facilitadors territorials, a través de l’implementació, socialització i apropiació comunitària d’una guia o mandat construït col·lectivament basant-se en tallers participatius, sabers ancestrals i principis del pluralisme jurídic reconegut per la Constitució de l’Equador. S’acompanyarà tècnicament els governs comunitaris (cabildos) mitjançant un professional amb coneixements jurídics, antropològics i en dret propi, que brindarà formació i suport en la resolució de casos amb enfocament restauratiu.

A més, s’implementarà un sistema pilot de registre i memòria històrica de l’exercici de la justícia indígena, a 10 comunitats andines, amb mecanismes de protecció de la informació i èmfasi en la documentació de casos de vulneració de drets, especialment de dones. Funcionarà des d’un espai d’oficina a les instal·lacions de la UNORCAC.

Aquest projecte continua el procés iniciat en anys anteriors amb el Comitè Central de Dones d’UNORCAC i amb el finançament de l’Ajuntament de Sant Cugat, i planteja una fase d’aplicació pràctica al territori. A través d’estratègies de diàleg equitatiu entre homes i dones, es busca empoderar els cabildos i consolidar un sistema de justícia indígena legítim, contextualitzat i reconegut als diferents nivells de decisió. Es busca consolidar un sistema comunitari de justícia basat en els principis del dret propi, els costums des de l’oralitat i el pluralisme jurídic reconegut per la Constitució de l’Equador.

• 560 dones de les comunitats de la zona andina de Cotacachi de 10 comunitats, mitjançant la millora de l’aplicació de la justícia indígena (90% d’origen Kichwa).

• 30 membres de governs comunitaris, dirigença d’organitzacions socials (85% homes, entre 25 i 60 anys; 95% d’origen kichwa), electes (entrants i sortints) amb càrrec a la directiva, milloren la seva entesa i responsabilitat en l’aplicació adequada de la justícia indígena, amb factor d’articulació, interactuació, governabilitat comunitària amb perspectiva de gènere.

• 40 promotors/facilitadors comunitaris de drets que treballen en xarxa: són participants de la formació rebuda a començament d’any (60% dones, 25% fins a 29 anys) que adquireixen un nivell teoricopràctic en l’acompanyament a cabildos en l’exercici de la justícia indígena amb perspectiva de gènere a 10 comunitats.