Enfortiment de l'economia popular i solidària en el Districte Metropolità de Quito.
Ubicació: Districte Metropolità de Quito, Equador
Pressupost total: 223.185,00 €
Finançador: Ajuntament de Barcelona (Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional)
Durada: 24 mesos
Soci local: Fundación Terranueva
Sectors d'actuació
Enfortiment institucional
Desenvolupament productiu
El Districte Metropolità de Quito (DMQ) és la capital d’Equador i és la segona ciutat més poblada del país. La població urbana representa el 72% de la població del districte, mentre que la població a les àrees rurals aconsegueix el 28% del total.
El 35% dels habitants del DMQ prové d’altres parts d’Equador, entre les quals Cotopaxi, Imbabura, Chimborazo, Manabí i Loja són les províncies de major immigració a Quito. Aquesta característica de múltiple origen es complementa amb la autodefinició ètnica de la població, segons la qual el 82,7% dels seus habitants es defineix com a mestís, mentre que el 17,3% restant s’identifica com a blanc, indígena, afrodescendent, mulat o montubi.
En relació a l’àmbit productiu, encara que els aspectes principals de la política econòmica depenen del govern central i dels agents econòmics nacionals, les ciutats i els seus governs poden i han d’elaborar polítiques de productivitat local que construeixin avantatges a partir de la competitivitat sistèmica: població formada, regles clares, ambient d’innovació, estructura institucional, la diversificació de les activitats econòmiques, l’impuls a mecanismes de captació de l’estalvi i reinversió local i l’increment en la generació i aplicació de coneixement.
El Districte Metropolità de Quito es divideix en 8 Administracions Zonals, entre parròquies urbanes, rurals i/o suburbanes. Les parròquies urbanes estan dividides en barris. Sent aquesta a breus trets la realitat demogràfica i productiva de Quito, és important tenir en compte que per a la seva administració el DMQ s’ha desconcentrat en 8 zones: Calderón, Manuela Sáenz, Eloy Alfaro, La Delícia, Els Chillos, Eugenio Mirall, Quitumbe i Tumbaco.
En recollir les principals funcions de les municipalitats hem ressaltat aquelles que tenen directament que veure amb aquest projecte que busca encoratjar el desenvolupament econòmic inclusiu, reconeixent en l’economia popular i solidària un vehicle principal per promoure la mobilitat social ascendent dels més pobres i vulnerables.
De manera conclusiva, queda en evidència la importància demogràfica i econòmica que té la capital de l’Equador i, dins de l’àmbit productiu, podem destacar el rol de la micro i petita empresa, a l’interior de les quals els comptes nacionals situen a l’economia popular i solidària ja que no existeixen registres diferenciats de la seva aportació al PIB general i menys als PIB sectorials; tampoc la seva participació en la generació d’ocupació, Aquesta falta d’informació específica per a aquesta forma d’economia adona de les dificultats de les entitats públiques en el tractament del tema.
Ampliar les capacitats d’emprenedoria i del teixit productiu per al desenvolupament econòmic local.
El projecte busca enfortir les capacitats tècniques, comercials i sòcio-organitzatives de xarxes d’Economia Popular i Solidària (EPS) de Quito, per millorar els seus esforços d’autogestió i per incidir en el disseny i execució de les polítiques públiques que els afecten, aprofitant els marcs legals i institucionals favorables a la EPS vigents a Equador. Per a això es preveu accions de formació i capacitació a representants de les organitzacions que componen les xarxes de EPS amb les quals es treballaran, l’elaboració d’un diagnòstic participatiu sobre la situació de les EPS a la ciutat, la realització de fires d’intercanvi de productes i serveis, i accions d’incidència davant institucions municipals.
Participaran directament 4 xarxes de EPS que agrupen més de 30 associacions i a prop de 500 socis i sòcies. A més, en tant s’aconsegueixi la incidència en algunes polítiques i programes, especialment en el camp de les compres públiques a aquest sector, es beneficiarà a més de dos mil associacions de EPS de la ciutat.
Aquesta proposta dóna continuïtat al treball en col·laboració que la Fundació Terranueva i la Xarxa de Consum Solidari mantenen des de fa anys i que ha permès afermar enfocaments compartits sobre desenvolupament local participatiu i EPS.
30 associacions d’Economia Popular i Solidaria.