Contribuir a la justícia de gènere a la regió de Dakar, Senegal
Ubicació: Regió de Dakar, Senegal
Pressupost total: 249.773,21 €
Finançador Ajuntament de Barcelona (Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional)
Durada: 24 mesos
Socis locals: Réseau Siggil Jigéen
Entitat agrupada: La Xixa Teatre
Sectors d'actuació
Enfortiment institucional
Drets de les dones
El projecte es desenvoluparà en l’àmbit geogràfic establert en la convocatòria, Àfrica Subsahariana, al Senegal. I específicament a la regió de Dakar, als departaments de Pikine i Rufisque i Dakar, considerats els dos primers (juntament amb el departament de Guédiawaye) el cinturó periurbà de l’àrea metropolitana de Dakar.
El Senegal està situat a l’Àfrica occidental i limita amb l’oceà Atlàntic a l’oest, amb Mauritània al nord, amb Mali a l’est i amb Guinea-Conakry i Guinea-Bissau al sud. La seva capital és Dakar i compta, des de la nova reorganització administrativa del 2008, amb 14 regions. El país ocupa una superfície de 196.712 km². Tot i trobar-se en el grup de països amb un desenvolupament humà baix, no és dels països que més ajuda internacional reben. De fet, tan sols cinc donants contribueixen a al voltant del 60% de l’ajuda que rep Senegal: el Banc Mundial, França, la UE, Espanya i EUA.
Segons la projecció de 2022 de l’ANSD, la població estimada és d’uns 17.738.795 habitants, dels quals el 50,24% (8.913.568) són dones. La superfície del país es de 196.712 km2 i la densitat de població de 90 hab/km2. La regió de Dakar concentra el 23% de la població del país.
El país es caracteritza per la seva diversitat ètnica, lingüística i religiosa, sent els principals grups del wòlof (43,3%), fulbé o peul (33,8%), serer (14,7%), joola (3,7%)) i malinké o mandinga (3,0%) (ANSD). Des del punt de vista religiós, la llibertat de culte al Senegal permet a tots els ciutadans practicar les seves creences; la religió majoritària és la musulmana (practicada per més del 90% de la població); la segueixen el cristianisme i la religió tradicional. Es una Re pública laica, democràtica i social que garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, sense distinció d’origen, raça, sexe, religió i que respecta totes les creences.
Quan a l’organització administrativa, al 2013, a través de “l’Acta III de descentralització” es passa a la plena municipalització mitjançant l’establiment de les comunitats rurals i les communes d’arrondissement en municipis. Des de llavors, el país està dividit en 14 regions administratives que reagrupen 45 departaments i 560 municipis.
L’economia del Senegal és molt oscil·lant i amb els efectes de la pandèmia i de la crisis energètica actual i l’alta inflació, sembla que la tendència continuarà sentint a la baixa. Els principals sectors de l’economia senegalesa són la mineria, la construcció, el turisme, la pesca i l’agricultura. Al Senegal, el 60% de la població depèn dels recursos naturals, en àrees rurals en agricultura i silvicultura, i en àrees urbanes/periurbanes en pesca i turisme. Dakar reuneix el 80% de la indústria senegalesa, concentrant també les emissions derivades de la seva activitat.
Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el 2021, el Producte Interior Brut (PIB) del Senegal va ser de 27.640 M$ i la renda per càpita de 1.63689 USD (creixement d’un 6,1%).
Finalment, el projecte és una aposta institucional de les organitzacions adreçada a l’exercici efectiu del dret de les dones (lluita contra les violències i accés als recursos de l’administració com ara el Registre civil). El marc jurídic al Senegal d’equitat i igualtat de gènere i la millora de l’aparell del Registre civil és clau per a la continuïtat dels resultats i processos generats i la garantia que el projecte té una estratègia de sortida viable amb l’estratègia en el context del país. A més a més, al Senegal, els moviments de la societat civil que defensen els drets de la dona són coneguts i de de llarg recorregut històric amb capacitat de demanda i construcció de propostes sòlides que donin continuïtat a les apostes previstes en el projecte.
Enfortir les capacitats de la societat civil i de 4 administracions municipals (Diamaguène Sicap Mbao, Rufisque Ouest, Bargny i Biscuiterie) adreçades a l’accés i gestió del Registre civil de qualitat i a l’erradicació de la violència masclista.
El projecte, de 24 mesos, executat per la Xarxa de Consum Solidari (XCS) en agrupació amb La Xixa Teatre, vol enfortir les capacitats de la societat civil i de 4 administracions municipals (Diamaguène Sicap Mbao, Rufisque Ouest, Bargny i Biscuiterie) adreçades a l’accés i gestió del Registre civil de qualitat i a l’erradicació de les violències masclistes.
Es tracta de donar continuïtat al treball realitzat per la XCS i La Xixa a la regió treballant per a la promoció dels drets de les dones i, per això, se seguiran 3 eixos: (1) la participació efectiva dels actors del projecte, (2) el reforç de les capacitats de l’administració i la societat civil per tal de millorar l’accés i la gestió del Registre civil de qualitat, amb EGiBDH, i (3) la contribució a la prevenció, la detecció i l’erradicació de totes les formes de la violència masclista.
El col·lectiu protagonista de l’acció el constitueixen 230 T d’obligacions, 155 T de responsabilitats i 69 T de drets, dels 4 municipis: en total, 4541 persones, de les quals 218 són dones i 236 són homes, i de diferents variables interseccionals (ètnia, religió, edat, classe social, etc.). Tots ells han participat en el disseny de l’acció i no s’ha detectat població perjudicada.
L’actuació quedarà alineada amb els principals documents estratègics del país, com ara el Pla Senegal Emergent (amb horitzó al 2035), l’Estratègia Nacional del Registre Civil (2022-2026), l’Estratègia per l’Equitat i la Igualtat de Gènere (2016-2026) i el Pla d’Acció Nacional de Lluita contra les Violències de Gènere i la promoció dels DDHH (2017-2021).
La contrapart serà l’Associació de Juristes Senegaleses (AJS), amb llarga experiència en matèria de drets de les dones, accés al registre civil, amb EGiBDH, i la lluita contra les violències, tant a través d’accions d’incidència política com d’accions a peu de carrer, la qual ha participat activament tant en la identificació i la formulació del projecte.
El col·lectiu protagonista de l’acció el constitueixen 230 Titulars d’Obligacions (TO), 163 Titulars de Responsabilitats (TR) i 99 Titulars de Drets (TR) en total 492 persones de les quals 244 són homes i 248 són dones, de diferents variables interseccionals (ètnia, edat, classe, política, religió). Tots ells han participat en el disseny de l’acció i no s’ha detectat població perjudicada.