Prevenció i erradicació de la violència de gènere a la zona periurbana de Dakar, Senegal
Ubicació: Regió de Dakar, Senegal
Pressupost total: 156.529,64 €
Finançador: Ajuntament de Barcelona (Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional)
Durada: 24 mesos
Soci local: Associació de Juristes Senegaleses
Sectors d'actuació
Drets de les dones
Lluita contra les violències de gènere
El Senegal té un marc normatiu molt a favor de l’equitat de gènere, és el segon país de l’Àfrica i l’onzè mundial a nivell de representació de les dones al parlament. No obstant això, aquestes dades contrasten amb la classificació en 2019 de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), com un país amb un índex de desigualtat de gènere molt elevat (0.523), ocupant el lloc 125. Aquesta dada revela la existència d’una situació de vulneració sistemàtica dels drets humans de les dones, adolescents i nenes.
El sistema patriarcal és el predominant com a forma d’organització social i cultural a la totalitat de les ètnies de país, en funció del qual, es realitza la distribució i assignació de rols entre homes i dones, el repartiment de poder i l’exercici de la mateixa, i el reconeixement social associat a cada un d’ells.
No obstant això, val la pena destacar que en els últims 10 anys, el Senegal ha realitzat importants esforços per reduir la desigualtat de gènere en: l’accés als serveis bàsics de salut i educació; l’accés i control dels recursos naturals com la terra o zones d’aiguamolls i llacunes; i en la presa de decisions i la participació comunitària. Destaca a nivell nacional:
i) la constitució del Ministeri de la Dona, la Infància i la Família; ii) l’elaboració d’una Estratègia Nacional per a la Igualtat i l’Equitat de Gènere (SNEEG); iii) la integració de pressupostos amb EGiBDH, i iv) la ratificació d’acords internacionals.
El 35,2% de les llars de país són polígames (23% dels homes i 44% de les dones casades) (ANSD, 2013). La pràctica recula de manera general, però s’està estenent en cercles intel·lectuals. Així, gairebé una quarta part de les dones amb títol universitari accepta convertir-se en segona, tercera o quarta esposa, segons l’últim cens demogràfic publicat el 2013. Una tendència que va en contra de la idea acceptada: la poligàmia no és una característica de les classes baixes i les zones rurals. Alguns autors argumenten que les àrees d’alta poligàmia coincideixen amb aquelles on el matrimoni de les dones es realitza relativament d’hora i on la diferència d’edat entre els cònjuges és més gran.
En matèria de salut sexual i reproductiva, el 15% de les dones de 20-49 anys han tingut relacions sexuals abans de complir els 15 anys (ESD / MICS 2010/2011). De la mateixa manera, el 6% de les dones de 25-49 anys es van casar abans dels 15 anys. La taxa de prevalença del VIH / SIDA nacional és de 0,5% (0,5 entre les dones i 0,4 entre els homes) i la de la regió de Dakar del 0,3%. L’anàlisi de la mortalitat materna per grups d’edat revela un excés de mortalitat de mares adolescents amb 629 morts maternes per cada 100.000 naixements vius. L’ús d’anticonceptius moderns ha registrat avenços, però, només va registrar una taxa del 21%, per sota de l’objectiu del 27% el 2015. De fet, la taxa de la prevalença d’anticonceptius va augmentar del 5% el 1992 a un 21% el 2015. No obstant això, es calcula que el 23% de les dones casades tenen necessitats no satisfetes en matèria de planificació familiar.
Al Senegal, les violències sexuals representen un 58% del total de les violències registrades. Segons una enquesta sobre MGF de 2017, el 24% de les dones senegaleses d’entre 15-49 anys ha patit la pràctica, tot i que les xifres van disminuint any rere any. Aproximadament al 57,9% se’ls va treure part de la pell o se’ls va fer un tall, i al 9,5% se’ls va fer tan sols el tall. A un 10,3% se’ls ha cosit la vagina. A més, una proporció significativa de les dones circumcidades (22,3%) no van poder donar una resposta precisa sobre el tipus escissió, probablement perquè eren massa joves en el moment de la pràctica (a gairebé el 79,6% se li va practicar abans dels 5 anys i al 7,5% abans d’1 any). Aquesta pràctica està molt relacionada amb l’origen ètnic: mandinga (74,7%), soninké (el 63,3%), joola (58,6%), fulbé (49,3%). A la regió de Dakar, les dones circumcidades d’entre 15-49 anys representen el 17,8%. La prevalença de l’escissió en nenes de 0 -14 anys és més alt quan la mare pertany als grups ètnics en els quals l’escissió és una pràctica habitual.
Els matrimonis infantils precoços són encara recurrents, segons l’ètnia i el context, establint compromisos a edats molt primerenques (14-17 anys), tot i que l’edat mínima legal és de 16 anys. A la regió de Dakar, aquests continuen existint, juntament amb altres pràctiques com el sororat i el levirat. Aquests van associats a embarassos precoços que poden donar problemes, entre d’altres, de fístules obstètriques.
Un estudi va calcular el nombre d’avortaments realitzats al Senegal el 2012 a 51.500, és a dir, una taxa de 17 avortaments per cada 1.000 dones de 15 a 44 anys. A la majoria dels casos, els avortaments són el resultat d’embarassos no desitjats o no planejats.
Aquests donen lloc a complicacions que requereixin una intervenció mèdica que no ha tingut lloc i en moltes situacions potencialment mortals per a aquestes dones. Segons l’estudi, la majoria d’aquestes dones pertanyents a famílies pobres són les més afectades per la seva major vulnerabilitat. Senegal ha ratificat les principals convencions internacionals relatives a la protecció dels drets de les dones/nenes: la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona de l’ONU – CEDAW (1985), el Protocol addicional a la Carta Africana dels Drets de l’Home i dels Pobles relatiu als Drets de la Dona (2003), o la Convenció relativa als drets de la infància (1989).
A nivell de lluita contra les violències de gènere, els municipis de Malika, Pikine Nord, Ndiarème Limamoulaye i Wakhinane Nimzatt han dut a terme un procés participatiu d’aixecament de necessitats i establiment de prioritats materialitzades en el Pla de Desenvolupament Comunal de Wakhinane Nimzatt, el Pla d’Inversió Comunal (PIC) de Ndiarème Limamoulaye i els Plans Triennals d’Inversió (PTI) de Malika i Pikine Nord (ja que aquests dos últims no disposen de PDC vigents).
Millorar la prevenció i l’erradicació de la violència de gènere a través del reforç dels governs de 4 municipis dels departaments de Pikine i Guédiawaye.
El projecte, de 24 mesos (desembre 2021 a desembre de 2023) es duu a terme als departaments de Pikine i Guédiawaye, cinturó periurbà de la ciutat de Dakar, al Senegal, mitjançant el reforç i desplegament de les polítiques públiques existents.
Per aconseguir-ho, se segueixen 4 eixos: (1) la participació efectiva dels actors/actrius del projecte, (2) la millora del sistema legal, institucional i operacional de prevenció i atenció a les víctimes, (3) la millora de la integració de la perspectiva de gènere basada en DDHH dels para-juristes, agents públics i ciutadania, i (4) l’augment de la capacitat de sensibilització i incidència política de les dones sobre l’avortament medicalitzat i les pràctiques nefastes.
L’actuació queda alineada amb els principals documents estratègics del país, com ara el Pla Senegal Emergent (amb horitzó al 2035), l’Estratègia per l’Equitat i la Igualtat de Gènere (2016-2026) i el Pla d’Acció Nacional de Lluita contra les Violències de Gènere i la promoció dels DDHH (2017-2021).
La contrapart és l’Associació de Juristes Senegaleses (AJS), amb llarga experiència en matèria de drets de les dones i violències, tant a través d’accions d’incidència política com d’accions a peu de carrer.
Els titulars de responsabilitats i d’obligacions : 1.120 persones de les quals 762 són dones i 358 homes d’entre 25 i 75 anys.