Accions d’ESS per afavorir l'autonomia soci financera de dones vulnerables de Tànger

El projecte es desenvoluparà al Marroc, específicament a la regió de Tànger-Tetuan-Al Hoceima i a la prefectura de Tànger-Assilah, i a la ciutat de Tànger, la tercera ciutat més poblada del país. 

La seva capital és Rabat i compta des del 2015 amb 12 regions que, al seu torn i en total, se subdivideixen en 75 prefectures i províncies. El país ocupa una superfície de 710.850 km². i la densitat de població de 79,46 habitants/km². 

Segons la projecció de 2021, la població estimada és d’uns 36.313.189 habitants, dels quals el 17,67 milions són dones. El creixement poblacional ha estat molt ràpid durant la segona meitat del segle XX; de 10 milions d’habitants el 1954 als actuals 36. Amb una reducció de la taxa de natalitat i de les condicions de vida, la piràmide de població ha canviat. La major part de la població viu a l’oest de la serralada de l’Atles, que separa el país del desert del Sàhara. Casablanca n’és el centre comercial i industrial i el port més important.

Context mediambiental i crisis climàtica: Els objectius i prioritats de Marroc en matèria de lluita contra el canvi climàtic es reflecteixen a la Conferència Mundial pel Clima (COP26) de Glasgow del passat octubre i novembre de 2021. En matèria d’adaptació als impactes del canvi climàtic, es prioritza entre altres sectors socioeconòmics i sistemes naturals la gestió de recursos hídrics, la biodiversitat, la gestió de sòls i terres agrícoles, el turisme, l’agricultura, la pesca i la salut. En relació amb les prioritats en quant a les polítiques de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, destaquen el sector de l’energia, l’agricultura i els sòls, la indústria i la gestió de residus.

Context econòmic: L’economia marroquina es caracteritza per la seva dualitat, amb sectors tradicionals en l’àmbit agrícola i de serveis, de productivitat molt baixa i un sector industrial, de serveis tecnològics i de comunicacions, on se’n va guanyant productivitat i incorporant tecnologia, resultat dels processos deslocalització industrial. En quant a la composició del PIB, les dades indiquen que l’any 2020 un 13,7% corresponia del sector primari, 28,7% del sector secundari i 57,6% del sector terciari.

L’estructura econòmica del Marroc es caracteritza per dos elements bàsics: per una banda, una excessiva dependència del sector agrícola i de l’altra, l’absència de recursos naturals energètics, cosa que fa que la seva taxa de dependència d’energia primària se situï al voltant del 91,7% (2019). Es tracta en qualsevol cas del primer productor i exportador mundial de fosfats, amb al voltant d’un 75% de les reserves mundials. La contribució al PIB de la mineria en conjunt situaria al voltant del 6%, incloent-hi la indústria de transformació.

La conjuntura econòmica, entre d’altres, situen a Marroc en un Índex de Desenvolupament Humà (IDH) Mitjà del 0,686 (posició 121). 

Context regional/municipal: Tànger és una ciutat de nord del Marroc, situada en les proximitats de l’estret de Gibraltar i banyada per les aigües de l’oceà Atlàntic. És la capital de la regió Tànger-Tetuan-Alhucemas i de la prefectura o província de Tanger-Assilah. Durant part de el segle XX va constituir un protectorat internacional anomenat Zona Internacional de Tànger, fins a la incorporació de la ciutat al Marroc amb la independència de país l’any 1956. 

Té una superfície de 124 km² i 1.083.462 habitants censats el 2020. Té una alta tassa de densitat poblacional, de 8.738 hab./km2

Tànger, destí exòtic durant segles, és avui un enclavament econòmic que creix a un ritme d’un 20% anual i representa ja el 10% del PIB de l’economia marroquina. La remodelació i modernització de la ciutat (passeig marítim, aparcaments subterranis, obres a la xarxa viària) són part de l’aposta pel desenvolupament de la ciutat, el que l’està convertint en la ciutat més cosmopolita del Marroc. 

Tànger és una ciutat amb una situació social i econòmica molt particular. Encara que el país segueix sent eminentment agrícola (sobretot cereals, amb un 40% de la població ocupada en aquest sector), les grans ciutats com ara Tànger han esdevingut importants centres urbans on hi ha grans demandes de mà d’obra per cobrir llocs de treball dels sectors secundari (industries) i terciari (serveis i turisme i restauració). Tànger, amb una situació geogràfica excepcional i molt atractiva pel capital inversor, s’ha convertit en els darrers anys en un punt estratègic del continent africà. A més, s’hi estan construint projectes industrials, urbans, turístics i culturals que també requereixen de mà d’obra. 

Igualment, la ciutat de Tànger és un punt d’arribada de persones del medi rural de la província, que esperen trobar oportunitats laborals, així com l’etapa final de persones migrades procedents de molts països de l’Àfrica i que esperen poder creuar a Europa. En aquest sentit, la ciutat ha estat centre de l’èxode rural de la regió, amb una població quadruplicada en les últimes dues dècades. Aquest fenomen ha provocat l’existència de districtes perifèrics habitats majoritàriament per la primera i la segona generació d’emigrats rurals, de molt baix nivell econòmic i cultural. En aquests barris s’observa un important dèficit d’infraestructura urbana bàsica.

Contribuir a augmentar les oportunitats sòcio-laborals de 100 mares monoparentals i altres dones en situació de vulnerabilitat a la ciutat de Tànger.

El projecte, de 12 mesos, vol contribuir a promocionar l’autonomia financera i social de dones vulnerables (mares monoparentals, dones migrants i treballadores sexuals) en el sector de l’Economia Social i Solidària a la ciutat de Tànger (Marroc), degut a la seva estigmatització en els àmbits social, jurídic, laboral i familiar pel fet d’haver estat mares fora del matrimoni. El col·lectiu meta directe de la intervenció està integrat per un total de 203 persones (152 dones/nenes i 51 homes/nens) d’entre 0 i 60 anys. 

Per aconseguir-ho, se seguiran 3 eixos estratègics: (1) Augmentades les capacitats personals i tècniques de les dones vulnerables, (2) Realitzat l’acompanyament sòcio-laboral de les dones vulnerables i (3) Implementades accions de sensibilització i incidència política per garantir la sostenibilitat del projecte.

L’actuació quedarà alineada amb els principals documents estratègics del país, com ara la reforma parcial del Codi penal (2003), la reforma de la Moudawana o Codi de família (2004), la Constitució (2011), la llei n° 103.13 contra la violència contra les dones, la discriminació i violacions dels drets de les dones (2018), el segon Pla Governamental d’Igualtat «ICRAM 2» (2017-2021) i la Estratègia d’Economia Social i Solidària (2010-2020, encara vigent).

La contrapart encarregada d’executar el projecte és l’Associació 100% Mamans, una organització amb una llarga experiència, que té com a missió la inclusió social i ciutadana de mares monoparentals a la ciutat de Tànger. L’entitat agrupada és l’Associació La Xixa Teatre, entitat amb una àmplia trajectòria en la implementació de la innovadora metodologia del teatre del oprimit.

El col·lectiu meta directe de la intervenció està integrat per un total de 203 persones (152 dones/nenes i 51 homes/nens) d’entre 0 i 60 anys.