Apoderament de les dones de la regió de Kolda, Senegal, per avançar en la consolidació de la defensa, garantia i exercici dels seus drets humans.

El programa s’emmarcà a la Regió de Kolda (662.455 persones), concretament en els departaments de Vélingara, Médina Yoro Foulah i Kolda. La regió és imminentment rural, amb 327.915 h. (49,5% dones) i una densitat de població de 29,2 h./Km2, amb el 58% de la població menor de 20 anys. La taxa d’analfabetisme en les dones se situa en el 74,2%, mentre que la dels homes se situa en el 59,6%. Malgrat la Llei de paritat existent a Senegal des de 2010 i que obliga a una representació paritària, la seva aplicació efectiva, a nivell dels òrgans executius de presa de decisions, no és encara efectiva, evidenciant una desigualtat en termes de gènere en els espais de presa de decisions. 

El 80% de la població es dedica a l’agricultura (cereals: arròs, blat de moro, sorgo, mill i fonio, hortícola: piment, gombo i jaxatu). Les dones són les principals protagonistes de la producció hortícola, i s’organitzen, principalment, al voltant de Groupements de Promotion Féminine (GPF), o bé, a través de Groupements d’Intérêt  Econòmique (GIE), que exploten perímetres comunitaris (col·lectius) atorgats pels ajuntaments. També hi accedeixen, individualment, a través de les parcel·les atorgades a la família, o bé, prestades pel Chef de village. Les dones juguen un rol determinant en l’agricultura, constitueixen la principal font de mà d’obra en les explotacions agrícoles familiars i, tot i aquest rol protagonista en la producció alimentària, l’accés de la dona als factors de producció, principalment l’accés a la terra és un problema, un dret vulnerat. Mentre que l’agricultura proporciona el 80% dels ingressos dels productors/es i juga un rol fonamental en l’alimentació, les dones només reben el 20% dels beneficis i tenen un accés i control limitat a la terra i als recursos productius. Les desigualtats de gènere afavoreixen la feminització de la pobresa. 

En el procés d’identificació i formulació s’ha realitzat una anàlisi del context de vulneració dels drets individuals i col·lectius. El dret a l’accés a la terra és un dret vulnerat principalment a les dones, i especialment a la dones rurals. La discriminació i desigualtat de gènere s’agreuja en la intersecció donada per ser dona, de l’àmbit rural i d’ètnia majoritària, fulbé. De facto, la manera de com accedir a la terra, no és la legislació vigent, sinó que varia segons el model d’organització social, segons el grup ètnic al qual es pertanyi, en el cas fulbé és patriarcal. 

Les dones de Kolda també pateixen una manca d’accés als drets bàsics (salut, educació, alleujament dels treballs, etc.) En relació a la salut sexual i reproductiva, el nombre mitjà de fills per dona és de 7 i només el 8% utilitza mètodes moderns de planificació familiar. La mortalitat materno-infantil és alta i la prevalença del VIH/SIDA és del 2,7% contra el 0,7% a nivell nacional (2,7% entre les dones i el 1,1% entre els homes). Segons diversos estudis, Kolda és la regió amb la taxa més alta de violència de gènere: el matrimoni forçat, els embarassos precoços/no desitjats, el sororat-levirat o MGF (94%) són freqüents ja que la majoria de disposicions polítiques, institucionals i judicials sensibles al gènere no s’apliquen a la regió. La taxa de MGF  a  la regió és de 84,8%, tot i que la llei la prohibeix. 

Enfortir el moviment associatiu i associacions civils de dones incidint en el dret de les dones a una vida lliure de violència de gènere i al dret a una vida activa econòmicament.

El programa de 24 mesos (de febrer 2018 a desembre de 2020) va adreçar-se a contribuir a l’apoderament de les dones de la regió de Kolda per avançar en la consolidació de la defensa, garantia i exercici dels seus drets polítics, econòmics, socials, culturals i a una vida lliure de violència, per permetre una major presència i representativitat activa de les dones de la Regió de Kolda, Senegal, en totes les instàncies públiques i de presa de decisions per fer-se sentir, però també, per integrar-se en les diverses estratègies, d’iniciativa pública o civil, que permetin la transformació de les relacions de gènere cap a una equitat de drets humans independent del sexe i, particularment, cap a una erradicació de les violències masclistes físiques, sexuals i psicològiques.

Es tractava de donar continuïtat al treball realitzat per la XCS a la regió en la promoció dels drets de les dones, entenent que gran part de la violència excedida cap a les dones prové de la seva vulnerabilitat econòmica, social, cultural i política i, per això es va treballar a través d’enfortir-les (R1) a nivell de gestió/organització, jurídic i d’objectius i, alhora, enxarxar-les per tal de portar a terme els processos d’exigibilitat de drets amb eficiència; (R2) a nivell d’informació/sensibilització sobre les violències de gènere (matrimonis precoços/forçats, embarassos precoços, Mutilació Genital Femenina, violències verbals), el contingut de les diferents convencions jurídiques ratificades pel Senegal i sobre la pròpia legislació i, sobre les bones pràctiques tradicionals i, (R3) a nivell d’autonomia econòmica i financera que contribueixi a l’apoderament de les dones.

La contrapart del projecte fou l’Agència Regional de Kolda (ARD/K), punt focal, entre d’altres, de la política i estratègia de gènere de la regió i que a més treballa per l’enfortiment de capacitats tècniques de les col·lectivitats locals (comunes i departaments) i organitzacions de la societat civil.

Les titulars de drets són les dones de la regió de Kolda (327.915) i membres de les 9 Plataformes Locals (PL) i Plataforma Regional (PR) ja existents (4.290). Els i les titulars de responsabilitats són les 30 líders de les PL i PR, les organitzacions de la societat civil i ONG implicades (6), líders d’opinió comunitaris -Imams i notables i mitjans de comunicació (38) i Titulars d’obligacions: dones (274) i homes (294) electes, serveis tècnics de l’Estat (8) i autoritats tradicionals (9).